Luigi Russolo, o els rastres del futurisme

Coincidint amb la convocatòria del 35è Premi Internacional Luigi Russolo – Rossana Maggia (cliqueu a l’enllaç al final del post per a descarregar-vos les bases), aprofitem per a fer un exercici de mnemotècnia gens desinteressada i ens afanyem (com no podia ser d’una altra manera) a recuperar alguns indicis i evidències que fan del futurisme un llegat artístic que defuig l’encotillament històric. Més enllà dels maridatges amb el feixisme italià, el futurisme és tot un aparell de captura de la modernitat i la seva posada en marxa a un nivell de revolucions que la projecten més enllà d’on, fins i tot avui en dia, podem imaginar-nos (o en alguns casos, recordar). En podeu dir apunts per a un manifest, si s’escau…

-No es tracta només de la preservació del llegat futurista, cosa que podria sonar a alguna mena de projecte conservacionista amb la finalitat de recrear determinats ecosistemes per a la supervivència d’espècies en perill d’extinció. Parlar de futurisme és parlar d’una línia de la modernitat cultural que, per una banda, actualitza el projecte (mai conclòs) de les avantguardes històriques, i que per tant legitima ampliar l’espectre per exemple al dadà, amb el que el futurisme, derivacions ideològiques a part, manté no poques connexions. Això, a nivell local de Catalunya, té una importància que cau també en el terreny d’allò simbòlic i anamnèsic. Hi ha figures i situacions històriques que han quedat atrapades en el llimb de l’oblit, l’anècdota o la figura entranyable: ens referim a Salvat Papasseit, a la vinculació de Picabia amb Barcelona, etc.

-El futurisme empeny a pensar en ampliacions del camp de batalla històric. El currículum i experiència artística de la majoria d’agents implicats en el Premi Russolo serveix de testimoni de que aquesta preservació del llegat futurista es fa atenent a les seves innegables implicacions en corrents i experiments posteriors que arriben fins al dia d’avui, i que de tant evidents com són (malgrat no es vulgui assumir) han generat les seves pròpies bastarditzacions (la cultura de l’error en la música electrònica, els famosos “glitches” i “click’s’cuts”). És a dir, que el llegat de Russolo es troba tant a l’industrial com al Sónar, tant en Mestres Quadreny com a Cabo San Roque. No és cap pecat assumir que el futurisme forma part de la cultura popular, ans al contrari, és una oportunitat d’or. Dadà va renéixer quan a algú se li va ocòrrer trobar el rastre de Duchamp en les serigrafies de Warhol.

http://gracia-territori.com/russolo/index_russolo.htm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s