Sí, doncs sí. Ja ho veieu.
Sembla impossible, sovint, però la tardor sempre torna. Com una dama elegant que marxà a fer cures a un balneari deixant-nos però un guant com a penyora i promesa del seu retorn.
I un dels moments en què hom se n’adona que la tardor ja treu el nas, és, al menys pel que fa a allò musical, la cita del Mercat de Vic. Enguany, timonejat per una tríada que l’ha dotat d’aquest entusiasme primerenc propi de les coses noves, i al mateix temps, proporcionant-li un nou criteri que, pel que sembla, apunta molt bones maneres. Si el proper any, a més, disposen del temps necessari per a embastar-ho tot amb la necessària barreja d’audàcia i prudència, les bones notícies segurament es multiplicaran.
Per a GTS, aquesta edició del Mercat de Música Viva de Vic 2011 va ser ja en sí mateixa una bona notícia. Gràcia Territori Sonor tornava a les programacions del certàmen el 15 de setembre després d’uns quants anys d’invisibilitat sonora, i ho feia per partida doble: presentant l’aplicació on line Documenta, desenvolupada per Kton & Cia (sí, estimat wordpress, estimats vimeos i youtubes, no tan estimat myspace, comenceu a fer el farcellet) i ocupant tota una nit l’emblemàtica Jazz Cava. Allà hi van fer cap tres propostes de petit format i ampli espectre, que van demostrar, novament, que les lleis físiques de la magnitut acostumen a estar sempre supeditades a les lleis poètiques de la qualitat. Macromassa va reinventar-se per enèssima ocasió, flirtejant la simbiosi amb ells mateixos i la seva dimensió platicant d’Apushasha. Linalab va demostrar que el progrés geomètric és quelcom molt palpable quan es tracta de textures sonores, i Chupaconcha van bronzejar la foscor noctàmbula de la sala amb una explosió musical que fa bona la dita que 1+1 és igual a qualsevol cosa imaginable.
L’any que ve esperem tornar a ser-hi. En aquests moments, el que volem és recordar-vos a tots que hi vam ser.
Heus aquí.
Notícies de Gràcia Territori Sonor 