De tots és sabut que les lleis físiques que regeixen aquest país i tota la resta de països que aquest duu al damunt generen un bon grapat de teoremes insalvables i d’axiomes de molt difícil escapatòria. Són desplegaments sàdics de la Llei de Murphy assaonats amb ingredients d’inclemència metereològica, atractors mol·leculars cap a la indigència mental i col·lapses cerebrals massius. Un d’aquests és el que proclama que “Donada una situació artística X, sempre hi haurà una contrasituació esportiva Y el conjunt d’elements de la qual se superposaran als de X donant com a resultat un conjunt buit”. Aquest 20 d’abril, com si de l’arribada d’un cometa es tractés, aquesta profecia de les ciències socials sembla materialitzar-se amenaçadorament sota la forma de final apoteòsica de torneig reial, amb la intenció de fagocitar qualsevol altra situació espai/temps que vulgui donar-li rèplica.
A Gràcia Territori Sonor, però, estem prou tranquils, dins la precària tranquil·litat de formar part d’una realitat que a voltes sembla més fictícia i difícil d’entendre que el fet de que 22 persones canviïn 90 minuts de gimnàstica recreativa per les claus d’un cotxe esportiu i una encaixada de mans amb la línia reial hereva del franquisme. Però bé, ja se sap que tot és possible més enllà de les fronteres d’Europa. Per si de cas, us exhortem a què us passeu per la Impronit nº 28, aquest dimecres a l’Elèctric, amb un trident de convidats, aquests sí, capaços de trobar la quadratura del cercle o fins i tot la circumval·lació dels paral·lelopípeds: Ferran Besalduch (saxo baix i sopranino), Paul Stouthamer (violoncel) i Alessandro Olla (dispositius electroacústics).
Notícies de Gràcia Territori Sonor 