Ràdio Gràcia: crònica d’una ocupació anunciada

El dia 28 d’octubre va marcar un punt d’inflexió en moltes coses. D’això en podeu estar segurs. I de la majoria no en tindrem mai notícia. Però sí podem donar fe, testimoni i pathos d’una d’elles. El 28 d’octubre, a partir de les 12 del migdia, Ràdio Gràcia va esdevenir una Zona Temporalment Autònoma en què un escamot d’exploradors radiofònics hi va instal·lar el seu particular campament guerriller. Gràcia Territori Sonor encetava així una ocupació radiofònica que es va perllongar durant les 12 hores següents, fins entrada la mitjanit, i que, no ho dubteu, va deixar importants seqüel.les. Algunes van ser immediates, d’altres encara es troben en procès d’assimilació. En aquesta bitàcora intentarem traduir en paraules i en imatges el què, en temps real, només es podia descriure a través de geometries no euclidianes, física quàntica i electrocucions dadà.

Com tot té un principi (o al menys un punt a partir del qual es comença a donar forma al caos), aquesta ocupació va tenir el seu propi preàmbul. Un manifest sorgit de mecanismes inconscients i conceptes absolutament desperts:

MANIFEST – BLITZKRIEG RADIOFÒNIC A MODE DE PREÀMBUL TRIÀDIC PER A L’OCUPACIÓ HERTZIANA DE RÀDIO GRÀCIA
L’art no és un mirall, sinó un martell. I també la dissolució del jo en el pensament profund d’un bulldog francès. 
Excavem passos a través amb la finalitat d’esdevenir alguna cosa diferent d’una altra. 
Només calen 5 segons. 5 segons per entendre quin és el teu propòsit en el planeta. 
Gràcia és un territori amb la suprema responsabilitat d’aquells més venerats territoris tel·lúrics del planeta, ja que acull l’existència del centre místic de l’univers i la pedra dels carallots. 
Més enllà, per descomptat, de consideracions boiroses i palíndroms amb forma de peix, accelerem les fractures pro forma i omplim els desencaixos amb esgarips començats pel mig. 
La vida és com un viatge en una atracció de fira. És fugissera, és acolorida i molt sorollosa, i resulta divertida durant una estona. 
Hi ha músics tocant una flauta feta amb un os de la seva pròpia cama. 
Emergim, ens dissipem, donem les gràcies a l’eix transversal del còrtex suplent, succeïm les nostres pròpies ombres, arribem a la conclusió de tot principi i procurem mantenir les mans allunyades de tot objecte de forma arrodonida. 
Estic al costat d’una muntanya i la tallo amb el palmell de la meva mà. 
Les aus i els altres mamífers similars ho saben. No hi haurà compassió amb la música estúpida. 
No hi ha subjecte, sols una distribució de singularitats damunt d’un pla amb inclinacions més que dubtoses. 
Aquest lloro ha deixat d’existir! 
Ara, la ràdio és l’únic mitjà atmosfèric de comunicació universal, ecològic i gratuït; una atmosfera enlloc de satèl·its per a refractar les seves ones cap a qualsevol lloc del planeta. 
És possible que, a aquest pas, aconseguim que els estrats de roca calcària dissipin la seva consistència fins arribar al punt d’ebullició previ a la irrupció de tot concepte. 
Parlar sobre música és com ballar sobre arquitectura. 
La ràdio és una energia que existeix des del big-bang. És el seu eco. La seva permanença. 
El pensar és un problema a qui se li desitja una mai assolida solució. 
Tots formem part de la mateixa consciència que es percep a ella mateixa de forma subjectiva. 
La vida no és més que un somni i som la imaginació de nosaltres mateixos.

Etcètera.

I després d’això, la precipitació dels esdeveniments. Tertúl·lies gormandes. Ràdio-novel·les microscòpiques. Concerts de cambra per a instrument i cànid. Viatges per l’hiperespai. Gargots i vinyetes. Humor i Roc’n’rol…

Lucy Tcherno, Victor Nubla i Sebastià Jovani, aka Música i Química, constatant que la taula és un hexàgon. O a l’inrevés.

Els tècnics, Ernest Merey i Mireia Rojas; la frontissa amb el món exterior

El primer estandart del dia; la broqueta crida a la revolta a l’hora de l’aperitiu

Xavier Theros i Lucas Quejido o la trobada del romesco de peix amb el receptari d’Alexandre Dumas.

Usted es un Colectivo: Se Avecina The Hell; un magazined de tarda per acabar amb tots els magazines de tarda

Dídola Pidola Pon (Lamprea Martínez & Otto von Schnauzer) escometent Edvard Grieg; els concerts de Ràdio Classicorra

Les Males Herbes desgranen les possibilitats de les Catalunyes possibles sota l’atenta mirada de la Banda Municipal de Barcelona

TeleGràcia, com a bon mitjà informatiu de proximitat, es va a aproximar per a informar de tot el que succeïa. Aquí en teniu el registre. Garantim la veracitat de tot el que s’hi explica i de tot el que s’hi veu.

Insistim en el fet que, des d’una perspectiva hol·lística, aquesta ocupació no ha finalizat. Senzillament s’esparegix ara per d’altres racons de la consciència. Nosaltres, de tant en tant, en prenem un esqueix, i, per si de cas, continuem fent el programa Música i Química. Cada dijous. A les 19 h. Sí, a Ràdio Gràcia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s