L’any 2009 Gràcia Territori Sonor encetava (o, més ben dit, aprofondia) una línia d’acció que, de fet, materialitzava el que, des de sempre, havia estat i és la seva línia de pensament: els dispositius no són situacions aïllades, ni esdeveniments que brollen de forma sobtada. Si la cultura pretén ser alguna cosa més que una superestructura destinada a crear coartades enginyoses a la realitat, si al que realment aspira -al menys des de la nostra opinió- és a crear sentit, les seves accions han de treballar amb una inevitable profunditat de camp i amb una més que necessària multiplicitat de perspectives. Els fets consumats només permeten passar el temps, mentre que els projectes de llarg recorregut treballen en el temps i volen, en la mesura del possible, generar-hi noves realitats.
Aquell any 2009 es va endegar el dispositiu Eclíptica. Un treball polièdric en col·laboració amb l’Observatori Astronòmic de Castelltallat que promovia la creació de residències artístiques per a joves creadors sonors en el mateix centre amb l’objectiu de treballar (i també, òbviament, d’aprendre) amb l’equip de professionals que coordina aquest observatori, per a generar així dos projectes: per una banda, la creació d’una senyalització sonora per a un prototipus de planetari tàctil destinat a invidents. Per l’altra, l’el·laboració d’un repertori propi per part dels dos artistes desenvolupat a partir de les seves experiències durant el període de residència, que, després d’haver-se enllestit al 2009 les senyalitzacions per al planetari, va esdevenir l’objectiu principal del dispositiu. Gràcia Territori Sonor s’endinsava així en un context de profunda simbiosi amb la ciència, al mateix temps que projectava el resultat d’aquesta simbiosi a diversos nivells d’impacte en la comunitat: la comunitat d’invidents, però també la comunitat establerta al propi territori de Castelltallat i de Sant Mateu de Bages, a qui es feia retorn del treball artístic i a la que es volia entregar una eina de dinamització social i cultural amb la integració d’aquest dispositiu en el sí de la seva quotidianeïtat.
Des dels seus inicis, el dispositiu Eclíptica ha comptat amb la participació estable i entusiasta de Toni Guntín, el director de l’Observatori, un d’aquests feliços casos de saviesa contaminada per d’altres savieses i inquietuts. I també de Jordi Girbén, artista visual, escriptor, explorador de la matèria i del paisatge, humanista tel·lúric. I hi han passat artistes com Santiago Latorre, Nikka, Lucius Works Here, Christian Dergarabedian o, enguany, LinaLab i Jose Rosselló.
Coincidint amb l’estada de LinaLab a l’observatori aquest mes de maig, el dispositiu Eclíptica va arribar a les 1000 hores de residència. Vivim en un context que tendeix a alleugerir les efemèrides. El triomf del pensament especulatiu ha relativitzat el càlcul i la numerologia, fins al punt que sovint la xifra en sí mateixa oculta el temps i la petita història que ha dut fins a ella. Com un mal poema visual; com un objecte silenciós. Per Gràcia Territori Sonor, aquestes mil hores de projecte són la constatació de que, efectivament, es poden crear petits mons possibles, nous universos de sentit. El microcosmos que ha generat Eclíptica és sens dubte jove, però ja és capaç de traçar la seva pròpia història, durant la qual hem aconseguit expulsar la inèrcia tant de l’oïda com de la mirada, i trobar aquell llindar en què allò que sembla caure fora del nostre món i allò que tenim a tocar de mà es troben. Generar sentit per mitjà d’una experiència, no ens faci por dir-ho, del sagrat.
El dispositiu Eclíptica segueix. Al juny, serà el torn de la residència de Jose Rosselló. I el 23 de juliol, els dos es trobaran a Castelltallat per a retornar el fruit del seu treball al paisatge (humà i natural) que els ha acollit. I després d’això, Eclíptica seguirà existint. No només com a projecte a reeditar el proper any, sinó com un univers de sentit que produeix, de mica en mica, uns cops de forma més subtil i d’altres més notòria, la seva pròpia història. De moment, per a que tingueu constància de la que ja ha escrit fins arribar on és ara, us deixem les vies d’entrada a les diverses bitàcores de les que els artistes residents han deixat registre fins ara, així com també el quadern de camp de Jordi Girbén, recomanable per aquesta i moltes d’altres vivències.
http://linalab.wordpress.com/
http://luciusdreamshere.blogspot.com
http://musicadelesesferes.blogspot.com
http://www.bionikka.blogspot.com (entrades 2009)
http://santiagolatorre.blogspot.com (entrades 2009)
http://foravial.blogspot.com/
